Excursionismo | Prepirineo - Berguedà

Ara, quan es parla de la possibilitat de limitar l'accessibilitat a la deteriorada tartera de Saldes he tingut l’ocasió de repetir l'excursió -i fer-ne aquesta ressenya- d'ascensió en ruta circular al Pollegó Superior del Pedraforca per la seva cara oest, partint de Gósol i pujant per la via més directa, és a dir, per Pla de la Muga i Prat Gran fins a confluir a la carena de la Serra del Verdet amb el PR C-123 que puja també de Gósol, però més al nord i més planer, per la font de Terrers i la Collada del Teuler; continuar per les crestes del Cambril i baixar cap a la Collada del Verdet, on és conflueix amb els qui pugen per la cara est del massís. La ressenya és basa en l'excursió realitzada el diumenge 25 de novembre de 2007 amb Andreu, Anna, Antoni, Pura, Ramon, Raül, Sergi i Victòria, tots components del col·lectiu Els Xiruques i molts d'ells membres també del C.E. Madteam.

Al fons, d'esq. a dreta: Cap de Coll i Coll del Verdet, Cim Nord, Enforcadura i tartera de Gósol i Fals Pollegó Inferior.
 

Passat el Pla de la Muga, amb Gósol i les ruïnes del seu Castell al fons. A la dreta els Cingles de Roca Roja.
 

El Prat Gran, amb la Serra del Verd a l'esquerra i, més al fons, el Port del Compte.
 

A l'esquerra els cims del Cadí, Puig de les Gralleres i Vulturó. Al fons a la dreta el Pic de Setut i la Tossa Plana.
 

Tartera de Gósol, Enfrocadura i Fals Pollegó Inferior des de la Serra de la Tossa.
 

D'esq. a dreta: el Camaril, Cap de Coll i Coll del Verdet, Cim Nord i la Serra de la Tossa.
 

Per accedir al poble de Gósol cal prendre l'Eix del Llobregat, C-16, en direcció nord cap al Túnel del Cadí, passat Berga i el Pantà de Lavaells i, 5 Km després de la central tèrmica de Cercs, prendre el desviament a l’esquerra per la carretera B-400, la qual uns 24 Km més enllà ens aboca directament a la Plaça Major de Gósol, amb la seva font de bona aigua potable i tres o quatre bars, algun dels quals obert des de les 8 del matí, com a mínim.

0h 00' L’excursió parteix de la Plaça Major (1426 m), pel carrer que s'enfila entre les cases més altes tot fent ziga zagues fins un carrer travesser superior que prenem a la dreta. Uns metres enllà, a ma esquerra, ran de carrer hi ha un castanyer i, al seu darrera, comença el sender.

Aquí he de referir breument l'anècdota que esdevingué en preguntar a un home jove pel camí que jo recordava amb marques esparses, escasses i descolorides de GR; em va respondre tot deixant-me en evidència que eren marques de PR i, en intentar discutir-li, em precisà contundent que era ell mateix qui l'havia tornat a pintar amb els mateixos colors que tenia: groc i blanc. Sort que la colla, a la qual jo guiava, em feien més confiança pel meu sentit de l’orientació que per la memòria cromàtica. En honor a la veritat, he de dir que el sender està fitat amb pintura groga i blanca i, per cert, molt ben fitat.

0h 10' Enfilem pel sender que puja decidit, sempre direcció NE o N, per una zona d'arbustos sobre sol d'antigues vinyes abandonades que marges mig enrunats evidencien. Cal agafar-s'ho amb calma doncs durant els primers 350 o 400 m el sender no concedeix gaire respirs.

1h 00' Pla de la Muga (1.800 m), portem un parell de quilòmetres, fem un reagrupament. Aquí el pendent és suavitza  i, ara per dins el bosc i tot cap a l'E, en vint-i-cinc minuts, un quilòmetre més endavant i uns 150 m més amunt, ens aboca al Pla Gran (2.000m), on esmorzem en 15'. Des d'aquí veiem clarament tot el nostre objectiu, el Cim Nord del Pedra a la dreta, la collada del Verdet al centre, amb el seu cim Cap del Coll del Verdet a l'esquerra, un fals coll més a l'esquerra i tot seguit les crestes del Cameril. Nosaltres les haurem d'encarar des del seu extrem N, just on conflueixen el nostre sender que puja per les costes del Prat Gran amb el que ve pel Prat Sobirà, el PR C-123.

1h 40'  Continuem pel Prat Gran seguint si fa o no fa les fites que van cercant el terreny més planer, primer una mica al N i després tot a l'E, però el nostre itinerari és tant evident que, qui més qui menys, tots passem bastant de la bona feina del fiter.

2h 25' Portem gairebé 3,5 Km quan confluïm a la carena amb el PR C-123, el prenem cap al SE i comencem el primer recorregut delicat del dia, doncs el sender transcorre entre el cim rocós del Camaril, on cal anar en compta a no relliscar, sobre tot en els passos pel vessant N, amb trams més obacs. Passades les zones més delicades, quan el camí ja torna a ser al vessant sud, ens fa passar just ran la boca de l'Avenc del Verdet, una cavitat de 27 m de profunditat més coneguda com el Forat de les Gralles. Ara ja només ens cal anar a cercar la base del Cap de Coll del Verdet per vorejar-lo i tornar a recuperar alçada fins a la Collada del Verdet (2.244 m i 4,3 Km), el PR ens abandona per baixar per la canal cap a l'E, vers el refugi Lluís Estasen.

2h 45' Nou reagrupament una mica abans d'aquest punt. Deu minutets per aprofitar el solet i abrigar-nos, doncs tot el primer llarg de grimpada, fins al Cim Nord, el farem per la banda obaga, fa fred i s'hi veuen restes de la nevadeta de pocs dies enrera. Així que prenem el sender marcat amb fites de pedra i/o franges de pintura groga, per darrera el roc per on s'inicia l'ascensió cap al roquissar que haurem de grimpar, es nota ràpidament el canvi de temperatura.

Des de mitja tardor i fins ben entrada la primavera, cal anar amb molt de compta en aquest primer tram, doncs és fàcil trobar petites plaques de gel que converteixen en perillosa una grimpada molt més concorreguda que senzilla i amb zones bastant exposades. Al nostre grup hi havia un parell de persones poc avesades i aquí ens ho vam haver d'agafar amb calma.

3h 45' Cim Nord (2.438 m). A partir d'aquí és succeeixen tres descensos i tres ascensions més en grimpada, en cadascuna de les quals es guanya alçada fins arribar als 2.506 m del Pollegó Superior, el cim culminant del Pedraforca, només un metre més alt que el Calderer que li queda a l'E i seixanta-un metres més que el Pollegó Inferior, al S. Nosaltres vam fer reagrupaments a cada cim.

4h 40' Al cim del Pedraforca portem 5,2 Km durs. Fotos de rigor i, una mica arrecerats del vent del nord,  vam aprofitar el sol per dinar i gaudir de les esplèndides vistes durant una hora de rellotge.

5h 40' Descens per corriol que s'esmunyeix entre el rocam fins a l'enforcadura (2.356 m), on tornem a coincidir amb el PR C-123, que ara torna del refugi Lluís Estasen per la Tartera de Saldes.

6h 05' Ma als bastons per descarregar els genolls en el dur i perllongat descens que ens espera. Primer per la preciosa, conservada i agradable tartera de Gósol, molt més àmplia i horitzontal que la famosa i depauperada Gran Tartera. Després de travessar una zona de pins, i  immersos novament a la tartera, seguim baixant sempre cap a l'oest.

Cap a la cota 1.950 cal anar en compta a no despistar-se i sortir per la dreta quan toca. El desviament està ben senyalitzat, però el sender aquí és poc definit i planeja cap a la dreta, mentre que per l'esquerra i avall continua un sender més definit i amb algunes senyals velles o d'una variant del PR que ens aparta del nostre itinerari. Una referència inequívoca és la carena de la Serra de la Tossa, una serra de pins quina carena planera arrenca dessota les estribacions rocoses inferiors del Cim Nord. El nostre PR C-123 accedeix a la Serra de la Tossa pel Coll de Cabra, i la recórrer durant 300 o 400 m per la seva carena boscosa o ran d'aquesta, fins a sortir a uns prats careners on es perden les fites. El camí el tornarem a distingir així que anem per entrar novament al bosc (1.850 m aproximadament)  però ja apartant-nos de la carena, una mica cap a la nostra dreta.

7h 00' Aquí comença una part dura del descens, doncs ara, quan provablement ja s’estigui bastant cansat, venen prop de 300 metres de desnivell a descendir en només mig quilòmetre de bosc que, si fa o no fa, és el que ens separà del Torrent de l'Arrubinat (1.570m i 8,6 Km). Arribats a aquest punt és pot dir que l'excursió pràcticament està acabada, doncs ja només es queden cent cinquanta metres de desnivell que guanyarem durant el poc més d’un quilòmetre i mig de sender i pista agraïts que ens falta per tancar la circular.

7h 50' Plaça Major de Gósol. 

DADES GENERALS 

Longitud:                      10,4 km

Desnivell acumulat:       1.200 m (positiu i negatiu).

Temps:                         5h 50’ de marxa efectiva més 2h  de parades. Total de 7h 50’.

Dificultat:                      Mitjana/alta tant pel desnivell, com per la dificultat d’alguns trams de grimpada, especialment en aquesta estació, com per la verticalitat del darrer corriol boscà de baixada.

Senyalització:               Groc i blanc d’una variant del PR C-123 i part del mateix PR C-123. El tram entre el Coll del Verdet i l’Enforcadura les marques de pintura són només grogues.

Mapa (1:25.000)            Serra del Cadí/Pedraforca (Parc Natural Cadí-Moixeró) Ed. Alpina.

3 ressenyes d’interès:    http://diariexcursionista.blogspot.com/2007/11/pedraforca-des-de-gsol.html

                                    (bona part de l’itinerari perfilat sobre distintes fotografies)

                                    http://www10.gencat.net/probert/pdf/De%20Gósol%20al%20Pedraforca%20per%20la%20collada%20del%20Verdet1.pdf

                                    (descripció de l’itinerari clàssic, coincident en dues terceres parts)

                                   http://www.ea3rac.org/toniplanas/Senderisme/Pedraforca01.htm

                                    (més fotografies sobre l’itinerari clàssic amb ampliació de topònims)

Text i fotografies:           Fèlix Camprubí

Dades:                         Fèlix Camprubí, Rutes del Palau Robert, Mapa Editorial Alpina.

añadir nuevo comentario

Tuesday 27 de November de 2007

El 29 i 30 d'abril de 2007 amb Betriacum i Waldo vam intentar recórrer tota la Serralada del Cadí en ruta circular i sense baixar dels 1.800 m. d'altitud. El sender perdut entre Prat de Cadí i Coll Superior de Josana, ens ho va impedir a la segona jornada.
En qualsevol cas la excursió va ser plaent i ens va inspirar un projecte que potser algun dia realizarem: recuperar el sender perdut.
Com que val més tard que mai, Betriacum m'ha animat a penjar la galeria de fotos que havia preparat i que, per circumstàncies tècniques, va quedar pendent.
Ell en va fer una bona ressenya que trobareu a:
http://www.madteam.net/rutas/excursionismo/0.634.TravessacircularalaSerradelCadiduesjornades

entrada completa