Weblog de MontañaWeblog de Montaña
Narhinan Narhinan
Página Principal
Perfil Personal
Últimas Entradas
�lbum de fotos Provisional rese�a El Pollegó Superior Del Pedraforca Des De Gósol En Ruta Circular. Alternativa Més Directa. �lbum de fotos Travessa Circular A La Serra Del Cadí. Dues Jornades. �lbum de fotos Ascensió A La Maladeta �lbum de fotos Circular Primaveral Per La Serra Del Cadí �lbum de fotos Ascensió Al Comabona (15 I 16 D´abril De 2006) �lbum de fotos Ascensio A La Canal Del Cristall �lbum de fotos Ascensio Hivernal A Cap Llitzet (la Gallina Pelada) rese�a Ascensió Al Cap Llitzet (la Gallina Pelada), El Cim De La Serra D'ensija, En Ruta Circular Des Del Pla De La Creu De Fumanya relato Un Plaer Per Als Sentits. Ascensió Hivernal A Cap Llitzet (la Gallina Pelada) En Ruta Circular Des Del Pla De La Creu De Fumanya.
Total 13
Ver más...
Relatos (3)
Reseñas (2)
Álbumes (7)
Buscar en el Blog
MadTeam.Net
Perfil Personal
Últimas Entradas
�lbum de fotos Provisional rese�a El Pollegó Superior Del Pedraforca Des De Gósol En Ruta Circular. Alternativa Més Directa. �lbum de fotos Travessa Circular A La Serra Del Cadí. Dues Jornades. �lbum de fotos Ascensió A La Maladeta �lbum de fotos Circular Primaveral Per La Serra Del Cadí �lbum de fotos Ascensió Al Comabona (15 I 16 D´abril De 2006) �lbum de fotos Ascensio A La Canal Del Cristall �lbum de fotos Ascensio Hivernal A Cap Llitzet (la Gallina Pelada) rese�a Ascensió Al Cap Llitzet (la Gallina Pelada), El Cim De La Serra D'ensija, En Ruta Circular Des Del Pla De La Creu De Fumanya relato Un Plaer Per Als Sentits. Ascensió Hivernal A Cap Llitzet (la Gallina Pelada) En Ruta Circular Des Del Pla De La Creu De Fumanya.
Total 13
Ver más...
Relatos (3)
Reseñas (2)
Álbumes (7)
Buscar en el Blog
MadTeam.Net
Estas en » Weblog de Montaña » Archivo de Relatos » December 2005 » Un Plaer Per Als Sentits. Ascensió Hivernal A Cap Llitzet (la Gallina Pelada) En Ruta Circular Des Del Pla De La Creu De Fumanya.
Monday 26 de December de 2005, 00:00:00Un plaer per als sentits. Ascensió hivernal a Cap Llitzet (La Gallina Pelada) en ruta circular des del Pla de la Creu de Fumanya.
Tipo de Entrada:
RELATO
|
3462 visitas 
Preciosa i diversa excursió hivernal per la Serra d'Ensija, en un dia explèndit, amb molt de sol, visibilitat molt bona i, malgrat les baixes temperatures, poca sensació de fred. El recorregut, de carà cter circular té inici i final a la seva falda sud, al Pla de la Creu de Fumanya. L'ascensió, per l'oest, és pronunciada i, amb neu, complicada en la primera mitad del segon tram. Fer cim al Roca Blanca per aquest costat és espectacular, doncs tot d'una s'obren unes vistes panòramiques espectaculars. El trajecte carener fins al cim del culminant Cap Llitzet, delicat i bell. Mentre que el trà nsit pels rasos d'Ensija fou una dificultat previsible i els descens per la rasa que mena als Pedragassos una disfrutada.
 [+] click para ampliar El sol ja s'apunta rera la baga de Noucome (Foto Jordi Cazaña) |
 [+] click para ampliar De Roca Blanca a Cap Llitzet, per la carena amb tot el Pirineu Occidental al fons. (Foto Crisitna Segura) |
 [+] click para ampliar A Cap Llitzet (La Gallina Pelada) Touanda, Jordi C, Kris, Benet Tristany, Narhinan i Josep (11-12-05) (Foto anònima) |
 [+] click para ampliar La baixada per la rasa resulta ben divertida. (Foto Jordi Cazaña) |
 [+] click para ampliar Ho hem fet i ens ho em passat molt bé Benet Tristany, Touanda, Josep, Jordi C, Narhinan i Kris (Foto Neus Arisa) |
 [+] click para ampliar |
No havia resultat pas fà cil anar trobant informació i definir l'ascensió a La Gallina Pelada en una ruta circular Pla de la Creu de Fumanya - poble i Roc de Peguera - Roca Gran de Ferrús - La Gallina Pelada - Rasos d'Ensija - Pla de la Creu de Fumanya, amb uns 15 km de recorregut total i uns 800 m de desnivell, amb una durada prevista en de 5,30 a 6 hores d'excursió, les quals amb neu podrien arribar perfectament a 7h, amb parades incloses.
Amb aquesta expectativa, finalment érem sis els/les excursionistes que el diumenge 11 de desembre de 2005, ens trobà vem puntualment a les 7 del matà a la betzinera que hi ha poc més al sud de la central tèrmica de Cercs: Jordi C i Cris de la ma dels quals havia conegut recentment el Bassegoda, Touanda i Josep, amb els qui vaig formar part d'una expedició zodiacal que va gaudir del Verdaguer, la Pica d'Estats i el Montcalm, a començament de setembre i en Benet Tristany.
Parà graf a banda mereix el Benet Tristany. Quin paio! Molt jove, molt gran i molt fort, i molt bon coneixedor de muntanyes, senders i no poques històries de la Catalunya central, especialment Bages, Berguedà i Solsonès. No li he demanat permÃs, però si el tingués de ben segur que us el recomanaria com a excel·lent guia i company per voltar per aquestes contrades. Cap de nosaltres no el coneixÃem, el vaig convidar personalment a darrera hora, juntament amb 5 o 6 més de quins posts m'havia beneficiat per obtenir informació sobre la Serra d'Ensija.
Però anem a l'excursió que és el que interessa. Vam seguir amb dos cotxes des de la betzinera en direcció nord, per trencar de seguida cap a Sant Corneli, FÃgols i Fumanya. Vam deixar a la dreta el trencall de Vallcebre, just a l'alçada de les mines a cel obert on fa uns anys és va descobrir un dels jaciments més importants de petjades fòssils de dinosaure de Catalunya. Encara no eren les vuit quan vam aparcar els cotxes al final de la pista asfaltada i tot just n'està vem sortint quan veiem arribar un grapat de 4x4. Eren una vintena llarga de membres del Centre Excursionista de Puig-reig que anaven a fer la mateixa ascensió però per un altre costat.
Vam prendre el camà de més a l'esquerra en direcció a Peguera i encara no havÃem fet 20m que ja tenim la Cris de cul a terra. Riure contingut i preocupació manifesta pel seu estat: no ha passat res. No haurem fet pas un quilòmetre que ja són quatre que han anat per terra. No si val a badar, les roderes de la pista estan completament gelades i s'ha de procurar anar pel mig o per les vores, però amb molt de compte. El camà baixa i de seguida conflueix amb el GR. 107, el Camà del Bons Homes, que ve de Queralt. el prenem en direcció Montsegur, encara que avui no pensem pas arribar-nos-hi! De seguida hi ha la font de Cal Coix on, segons el previst podem fer aigua. Només en vaig fer jo! No sé per a que m'amoïno a fer tantes previsions si tothom ja es porta l'aigua de casa.
Les ruïnes del poble de Peguera, sota el Roc del mateix nom ja veuen apuntar el primer sol del dia, rera la Baga de Noucomes. Més a prop la mina, l'abandonament de la qual, conduà directament a la mort del poble corrent els anys seixanta.
La pista ens apropa rà pidament a Ferrús on el GR principal segueix el sender, passem ran de la roca perita i ens sentim atrets per la Roca Gran. Les cà mares ja comencen a cercar els millors enquadraments, però la llum encara no és gaire favorable, doncs estem a 1.700m i tot just són les 9,20h i el sol ens queda massa baix. Ara el camà ja puja decidit per l'Estret, fins el collet, on deixarem el Camà del Bons Homes (potser a l'estiu i tornarem per fer-lo de cap a cap) per enfilar-nos cap a la dreta per un viarany quasi irreconeixible sota un pam i mig de neu i les marques escadusseres. Pugem un tros i cerquem uns rocs assolellats per parar a esmorzar. La vista és à mplia i el dia clar i nÃtid. Cap al sud veiem Montserrat i la Mola emergint per sobre i darrera la boira del Pla de Bages. Més a l'esquerra el Montseny i, més a prop, el Catllarà s.
Amb aquesta expectativa, finalment érem sis els/les excursionistes que el diumenge 11 de desembre de 2005, ens trobà vem puntualment a les 7 del matà a la betzinera que hi ha poc més al sud de la central tèrmica de Cercs: Jordi C i Cris de la ma dels quals havia conegut recentment el Bassegoda, Touanda i Josep, amb els qui vaig formar part d'una expedició zodiacal que va gaudir del Verdaguer, la Pica d'Estats i el Montcalm, a començament de setembre i en Benet Tristany.
Parà graf a banda mereix el Benet Tristany. Quin paio! Molt jove, molt gran i molt fort, i molt bon coneixedor de muntanyes, senders i no poques històries de la Catalunya central, especialment Bages, Berguedà i Solsonès. No li he demanat permÃs, però si el tingués de ben segur que us el recomanaria com a excel·lent guia i company per voltar per aquestes contrades. Cap de nosaltres no el coneixÃem, el vaig convidar personalment a darrera hora, juntament amb 5 o 6 més de quins posts m'havia beneficiat per obtenir informació sobre la Serra d'Ensija.
Però anem a l'excursió que és el que interessa. Vam seguir amb dos cotxes des de la betzinera en direcció nord, per trencar de seguida cap a Sant Corneli, FÃgols i Fumanya. Vam deixar a la dreta el trencall de Vallcebre, just a l'alçada de les mines a cel obert on fa uns anys és va descobrir un dels jaciments més importants de petjades fòssils de dinosaure de Catalunya. Encara no eren les vuit quan vam aparcar els cotxes al final de la pista asfaltada i tot just n'està vem sortint quan veiem arribar un grapat de 4x4. Eren una vintena llarga de membres del Centre Excursionista de Puig-reig que anaven a fer la mateixa ascensió però per un altre costat.
Vam prendre el camà de més a l'esquerra en direcció a Peguera i encara no havÃem fet 20m que ja tenim la Cris de cul a terra. Riure contingut i preocupació manifesta pel seu estat: no ha passat res. No haurem fet pas un quilòmetre que ja són quatre que han anat per terra. No si val a badar, les roderes de la pista estan completament gelades i s'ha de procurar anar pel mig o per les vores, però amb molt de compte. El camà baixa i de seguida conflueix amb el GR. 107, el Camà del Bons Homes, que ve de Queralt. el prenem en direcció Montsegur, encara que avui no pensem pas arribar-nos-hi! De seguida hi ha la font de Cal Coix on, segons el previst podem fer aigua. Només en vaig fer jo! No sé per a que m'amoïno a fer tantes previsions si tothom ja es porta l'aigua de casa.
Les ruïnes del poble de Peguera, sota el Roc del mateix nom ja veuen apuntar el primer sol del dia, rera la Baga de Noucomes. Més a prop la mina, l'abandonament de la qual, conduà directament a la mort del poble corrent els anys seixanta.
La pista ens apropa rà pidament a Ferrús on el GR principal segueix el sender, passem ran de la roca perita i ens sentim atrets per la Roca Gran. Les cà mares ja comencen a cercar els millors enquadraments, però la llum encara no és gaire favorable, doncs estem a 1.700m i tot just són les 9,20h i el sol ens queda massa baix. Ara el camà ja puja decidit per l'Estret, fins el collet, on deixarem el Camà del Bons Homes (potser a l'estiu i tornarem per fer-lo de cap a cap) per enfilar-nos cap a la dreta per un viarany quasi irreconeixible sota un pam i mig de neu i les marques escadusseres. Pugem un tros i cerquem uns rocs assolellats per parar a esmorzar. La vista és à mplia i el dia clar i nÃtid. Cap al sud veiem Montserrat i la Mola emergint per sobre i darrera la boira del Pla de Bages. Més a l'esquerra el Montseny i, més a prop, el Catllarà s.
A partir d'aquà Les Llosanques (fort pendent de lloses, sempre molt relliscoses i cobertes per neu tova). L'ascensió es fa molt més difÃcil. Portem els grampons a les motxil·les però no ens sembla que ens hagin de servir de gaire en aquest pendent i amb la neu tova. Però rellisquem força vegades i ens hem d'ajudar els uns als altres, sobre tot facilitant-nos punts de suport amb els bastons. Superat aquest tram, el pendent continua igual de marcat, però ja s'ascendeix més fà cilment. Ara el cim de la Roca Blanca (2289m) s'apropa ben de pressa i, tot d'una EL GRAN ESPECTACLE! Tot el Pirineu s'ofereix servil als nostres ulls. Des dels cims més orientals fins als tres-mils dels Pallars i més enllà , cap a Osca. Al mig, en primer pla, el Pedraforca, desconegut des del sud, la Serra del Cadà i altres serres annexes. Però és que al sud hi continuem avistant totes les serralades interiors ja esmentades, mentre que al fons del tot ens sembla reconèixer Els Ports de Beseit i, més a prop i a l'oest, el Port del Compte i les serres menors de l'Alt Cardener. Les cà mares ja fa estona que no paren, però hem d'anar amb ull viu, doncs el cim de la Roca Blanca, té caiguda per tres costats, és molt estret i hi ha prop de mig metre de neu. Estem exultants! I no n'hi ha per menys, jo mateix, sense anar més lluny, havia arreplegat boira en les tres darreres sortides llargues (Ports de Beseit, Puig Bassegoda i Ulldeter).
Des de la Roca Blanca fins a La Gallina Pelada (2.317m), una carena preciosa que ens continua regalant la vista a tort i a dret. Dalt el cim objectiu en altitud, les fotos de rigor i enregistraments en rodo. Ja no em desat pas les cà mares! Quan iniciem el descens ja són les 13:00h. Portem ben bé una hora d'endarreriment, però no es pot passar gaire de pressa entre tanta bellesa. Apropant-nos al refugi Delgado Úbeda o d'Ensija, ens enfonsem, però tal com ens havÃem informat, el guix no arriba a mig metre. El refugi vigilat és tancat. Suposem que l'Eduard no devia tenir gaire feina i ja ha marxat. De fet, encara millor, doncs aquà tenÃem prevista una parada llarga i no és el que més ens convé si no volem enganxar l'embussada general que preveiem a l'A-16. De lluny veiem els de Puig-reig que, pel sud-est , ja enfilen el collet per començar el descens. Aquests deuen anar a dinar a casa. Nosaltres dinem davant del refugi. Bé, nosaltres és un dir, ells! Doncs jo m'he arribat a la font a fer aigua i m'entretinc amb un parell de cantimplores tot cercant una composició plà stica que harmonitzi amb el medi natural. Al final, només goso fer quatre queixalades.
Del refugi al collet una travessa de més d'1,5Km. amb la neu sota genoll. Ja els vaig dir jo a la colla que sobretot els grampons, que les raquetes no semblaven pas gaire imprescindibles. Glups! Però són bona gent i ningú no me n'ha fet cap retret. Encara sort que en part del trajecte hem pogut aprofitar la traça d'altres que han obert camÃ.
La Baixada des del collet fins als Pedregassos, pel fons de la rasa, tot una disfrutada descendint 600 m. en poc més de 2 Km. Ara relliscant controladament, ara avançant a grans gambades, ara tot xino-xano al darrera mirant com gaudeixen tots i cadascun dels companys i companyes.
Dels Pedregassos als cotxes poc més de cinc minuts. Hi arribem quan falta un minut per a les tres, just dins la banda alta del decalatge horari previst. Última foto de rigor i cap avall que fa baixada!
Des de la Roca Blanca fins a La Gallina Pelada (2.317m), una carena preciosa que ens continua regalant la vista a tort i a dret. Dalt el cim objectiu en altitud, les fotos de rigor i enregistraments en rodo. Ja no em desat pas les cà mares! Quan iniciem el descens ja són les 13:00h. Portem ben bé una hora d'endarreriment, però no es pot passar gaire de pressa entre tanta bellesa. Apropant-nos al refugi Delgado Úbeda o d'Ensija, ens enfonsem, però tal com ens havÃem informat, el guix no arriba a mig metre. El refugi vigilat és tancat. Suposem que l'Eduard no devia tenir gaire feina i ja ha marxat. De fet, encara millor, doncs aquà tenÃem prevista una parada llarga i no és el que més ens convé si no volem enganxar l'embussada general que preveiem a l'A-16. De lluny veiem els de Puig-reig que, pel sud-est , ja enfilen el collet per començar el descens. Aquests deuen anar a dinar a casa. Nosaltres dinem davant del refugi. Bé, nosaltres és un dir, ells! Doncs jo m'he arribat a la font a fer aigua i m'entretinc amb un parell de cantimplores tot cercant una composició plà stica que harmonitzi amb el medi natural. Al final, només goso fer quatre queixalades.
Del refugi al collet una travessa de més d'1,5Km. amb la neu sota genoll. Ja els vaig dir jo a la colla que sobretot els grampons, que les raquetes no semblaven pas gaire imprescindibles. Glups! Però són bona gent i ningú no me n'ha fet cap retret. Encara sort que en part del trajecte hem pogut aprofitar la traça d'altres que han obert camÃ.
La Baixada des del collet fins als Pedregassos, pel fons de la rasa, tot una disfrutada descendint 600 m. en poc més de 2 Km. Ara relliscant controladament, ara avançant a grans gambades, ara tot xino-xano al darrera mirant com gaudeixen tots i cadascun dels companys i companyes.
Dels Pedregassos als cotxes poc més de cinc minuts. Hi arribem quan falta un minut per a les tres, just dins la banda alta del decalatge horari previst. Última foto de rigor i cap avall que fa baixada!
Añadir nuevo comentario
MadTeam.net
